4/16/08
Camera: Not specified

Opeth - The Baying of the Hounds

La gent em pregunta tot sovint per quin motiu m'agrada Opeth. Doncs bé, primer per la gran riquesa compositiva, salvatge en ocasions, i tendra i dolça en altres. Segon, per una execució impecable tant a nivell instrumental com vocal. Tercer, per la complexitat d'emocions que puc arribar a experimentar només escoltant les harmonies. I per últim, per la indiscutible tasca poètica de les lletres, de les quals us en deixo un exemple, que seguidament tradueixo (disculpeu si el meu anglès no és prou bo i cometo algun error).

Podeu escoltar la peça en qüestió a la següent adreça: http://www.youtube.com/watch?v=IOqBDHjzOV8

____________________________________________

The baying of the hounds

I hear the baying of the hounds
In the distance, I hear them devouring
Pest ridden jackals of the earth
Diabolical beasts and roaming the forests
In wait and constant protectors
Calling you to sit by his side
Your self loathing image in his flesh
A revelation upon which you linger

His words are flies
Swarming towards the true insects
Feasting on buried dreams
And spreading decay upon your skin
His eyes spew forth a darkness
That cut through and paralyze
Casts light upon your secrets
Forced to confront your enemies

His mouth is a vortex
Sucking you into it´s pandemonium
Fools you with a helping hand of ashes
Reached out in false dismay
His body is a country
The cities lay dead and beyond despair
Friends turned enemies unable to come clean
In a rising fog of reeking death
Everything you believed is a lie
Everyone you loved is a death burden
So you take comfort in him
And you are receptive to stark wishes
No longer struggling to declare your stand
You would inflict no harm to others
They are unaware of you
And in a loop of futile events
You are everything, they are nothing

Drown in the deep mire
With past desires
Beneath the mire
Drown desire now with you

Lined up verses on dead skin
"The tainted lips of the stranger
Resting upon hers"

And I embrace bereavement
Everything beloved is shattered anyway
I would devote myself to anyone
I would accept any flaws

I am too weak to resist
Tension vibrating with horror
Finding the outcast in my eyes
Pushing nerves on a puppet
Endless poison in my veins
Clean intent now tainted with death

And so, cold touch now inhumane
Every waking hour
Awaiting a reverie to unfold
And now they are calling me
Louder by the minute
The baying of the hounds
Calling me back to my home

___________________________________________________

Guestbook Messages (5)

alanmorell said on 4/16/08 1:59 PM …

Sento els udols dels cans
En la distància, els sento devorant
Xacals muntats per paràsits de la terra
Bèsties diabòliques i que ronden els boscos
A l'aguait i protectors constants
Cridant-te per a que seguis al seu costat
L'odiosa imatge de tú mateix en la seva carn
Una revelació que ja triga en arribar-te

Ses paraules són mosques
Voleiant cap a vertaders insectes
Donant-se un banquet de somnis enterrats
I extenent la descomposició sobre la teva pell
Els seus ulls emanen una foscor
Que talla i paralitza
Treu a la llum els teus secrets
Forçat a enfrontar-te als teus enemics

La seva boca és un vortex
Xuclant-te en el seu caos més absolut
T'enganya amb un cop de mà feta de cendres
Extesa en falsa consternació
El seu cos és un país
Les ciutats romanen mortes més enllà de la desesperança
Els amics es tornaren enemics incapaços de reformar-se
En una boira creixent de mort pudenta
Tot allò en el que creies és mentida
Tothom a qui estimaves és una càrrega de mort
Així que busques consol en ell
I ets receptiu a desitjos descarnats
Mai més lluitar per declarar la teva posició
No infligiries mal a ningú
Els passes desapercebut
I en un seguit d'aconteixements futils
Tú ho ets tot, ells no són res

Ofega't en el fang profund
amb anhels passats
Sota el fang
L'anhel s'enfons amb tú

Versos afilerats sobre pell morta
"Els llabis corromputs del forani
Descansant sobre els d'ella"

alanmorell said on 4/16/08 2:00 PM …

I abraço la pèrdua
Tot allò estimat està fet miques de totes formes
Em consagraria a qualsevol
Acceptaria qualsevol defecte

Sóc massa feble per resistir
A la tensió vibrant amb horror
Trobant al marginat en els meus ulls
Animant una titella
Verí inacabable dins les meves venes
Un bon intent ara corromput per la mort

I per tant, el fred toca ara inhumà
Cada hora de despertar-se
Esperant un ensopiment per revelar-se
I ara m'estan cridant
Més fort a cada minut
Els udols dels cans
Cridant-me per a què torni a casa

_____________________________________________

Fora de la lectura superficial i d'una interpretació pretesament diabòlica / depressiva, es pot treure tant de suc d'aquesta (i de moltes altres) cançó que crec que mereix una escolta acurada. Un cop entengueu el seu significat intrínsec, i sentiu la seva interpretació duta a terme pels components d'Opeth, arribareu, espero, a unes conclusions metafísiques que us mostraran més llum que no pas foscor, encara que no ho pugui semblar a simple vista.

P.D.: No, no prenc drogues XD